Nacho Manent (1976, Barcelona) és un emprenedor format a ESADE que després de passar 10 anys en una agència de publicitat ha decidit obrir És de Mercado. És un cas d’èxit en plena crisi i, a més, un exemple de servei que aporta un granet de sorra a la societat beneficiant a mercats i clients.
Es de Mercado intermèdia entre parades d’alguns Mercats de Barcelona i persones que no tenim temps d’anar a comprar al mercat però no volem renunciar a menjar bé. A través de la seva pàgina web pots fer la compra en molt bons llocs dels mercats de Sarrià i la Boqueria, de l’Illa Diagonal i dels voltants de la Abaceria Central (Gràcia). Van obrir fa vuit mesos i avui es plantegen ampliar negoci en altres ciutats. El secret? Potser tingui alguna cosa a veure l’optimisme de Nacho Manent, soci d’aquesta empresa a contracorrent oberta amb el seu sogre Alberto Casacuberta. Dóna gust parlar amb algú amb tanta confiança en el futur.
Com se us ocorre obrir una empresa amb la que està caient?
Fa temps que li donava voltes a muntar un sistema que em portés la compra a casa: fresca, de proximitat i de parades de qualitat. Jo abans comprava les taronges en una web, tal cosa en una altra, havia d’estar pendent de cinc o sis enviaments i em vaig dir: «Ostres! En lloc d’anar al mercat, que em fa un pal terrible, m’agradaria que hi hagués un servei que m’ho portés tot a casa i de diferents parades «.
El més difícil és canviar els hàbits de la gent.
Com va?
Bé, però costa, i el que més costa és canviar els hàbits de la gent. El meu públic són persones que volen menjar de mercat però no poden anar perquè no tenen temps o no volen perdre el dissabte de matí comprant. Tot i així, costa molt canviar l’hàbit d’algú que baixa a comprar la fruita i la verdura al súper del costat de casa.
Quin és el teu mercat favorit?
La Boqueria. És un mercat autèntic que ha conservat parades de tota la vida.
A la Boqueria la mitjana d’edat de «no guiris» és d’uns 65 anys.
Em fa l’efecte, pel que veig, que la clientela dels mercats està envellida.
Aquest matí era a la Boqueria i la mitjana d’edat de «no guiris» era d’uns 65 anys.
I què passa amb el futur dels mercats?
L’Institut de Mercats està fent un gran treball. L’altre dia vaig parlar amb ells i em van dir que iniciatives com la nostra acosten el mercat a molta més gent i en això estan, a facilitar la compra a la gent.
Podrien ampliar horaris.
Haurien de començar per aquí. És el primer. No pot ser que vagis un dijous a la tarda a la Boqueria i gairebé tot estigui tancat.
No entenc com podem comprar producte que ve de lluny i és de baixa qualitat.
Si haguessis de convèncer algú que fos al mercat, què li diries?
Que és molt millor per a la seva salut i que està ajudant a créixer a l’economia local. No entenc com pots comprar en un establiment que saps que el producte ve de lluny i és de baixa qualitat quan tenim gent, pagesos, que estan venent el producte d’aquí.
No sou quilòmetre zero però procureu potenciar la proximitat, no?
-La gent que ens compra és acostumada a menjar molt bé. Molta verdura i molta fruita, per sobre del normal. Però clar, és que quan proven la verdura de Cal Neguit, em diuen: «aquestes espinacs … estan molt bones!»
Al mercat s’hauria comprar de temporada, però … tu creus que sabem que a la primavera no hi ha pomes?
La generació anterior crec que sí que ho sap. Nosaltres, no ho tinc tan clar. Al final el nostre treball també és recomanar què està bé en el moment de compra. Si és un bon moment per als melons, les peres …
Els productes de proximitat són molt millors que els que vénen de lluny.
¿Què és el que més veneu?
Tu que diries?
Hamburgueses, per la moda.
El producte més venut, per facturació i volum és el carbassó. I les mongetes tendres! Però a Barcelona, si fas una mitjana, no es compra tanta verdura.
És curiós, no només acosteu els mercats a les cases. D’alguna manera connecteu la natura amb les llars.
Una mica. Una vegada un client ens va cridar dient que havia insectes a l’enciam. L’hi vaig comentar al paradista i em va dir: «Cony! Perquè és l’hort! Prefereixes que li foti productes químics?» Quan jo era petit, et menjaves un préssec i normalment tenia un cuc dins. Quant de temps fa que no trobes un cuc en un préssec?
Deja una respuesta